A l’esquerra de la Via Normal s’han equipat un parell d’itineraris indicats per iniciar-se en vies de més d’un llarg. El de més a l’esquerra, la via Savina Wall, és una ruta d’escassa dificultat, generosament equipada amb parabolts que esdevé un terreny de joc ideal per a la iniciació. Per repetir-la només ens caldran 8 cintes.
Sens dubte, per l’escalador d’esperit clàssic la Wild Planet és la via de la paret. Central, arrogant i tremendament lògica, serpenteja pel mig de la Roca dels Arcs esquivant estratègicament els extraploms que li van barrant el pas. Tot i tenir un parell de tirades amb passos d’artificial es tracta d’una escalada bàsicament en lliure,…
Una de les majors recompenses després d’una escalada a les Parets d’Àger és sentir com la verticalitat es va rendint per de sobte regalar-nos vers el nord l’extraordinària visió dels Pirineus, aquest any desproveïts del seu mantell blanc, però sempre bells i insinuadors de nous reptes i aventures. Si a més o fem per una…
Enfilem a repetir la preciosa Original a l’Esperó Sud, via de tall clàssic i flaires alpins, farcida de passatges interessants, ben equipada i de grau molt moderat, resultant una via d’allò més recomanable. Trobem xemeneies, plaques i fissures que ens faran fruir de l’escalada i de les vistes sobre l’embassament de Sant Llorenç de Montgai.
Just a l’Esquerra de la Maduritas Calientes s’enfila la Bernatac, via generosament equipada que aprofita una suculenta placa per guanyar el primer llarg. A la segona tirada trobem el pas clau de la via, una secció tècnica, on l’adherència pren tot el protagonisme fins que cacem una bona fissura on hi podem posar alguna assegurança…
Potser una de les vies més repetides de Rúbies, la Maduritas Calientes, encerta amb una línia molt ben trobada. Dos llargs verticals i mantinguts donen pas a un tercer, on la dificultat baixa però les assegurances es distancien posant-hi una mica de pebre. Per sortir al cim només ens restarà un darrer llarg, amanit amb…
Per celebrar les 300 piades del bloc tinc la sort de repetir aquesta preciosa via, que juntament amb la Isaac-Gabriel són les dues grans clàssiques de la Paret de l’Ós; i ho faig de la mà d’un dels seus aperturistes, en Jordi Vidal, que em guia per la paret amb aquella passió pròpia del qui…
A l’extrem dret de l’Esperó Remacha, tot just a la dreta de la Cristian Gutiérrez hi trobem la darrera via oberta en aquest amortitzat pany de paret: Los Diablillos. Es tracta d’una via de dos tirades, generosament equipada i de dificultat molt assequible que va cercant l’espai lliure d’aquesta part de la paret, amb un…
La Lleida fou la segona via oberta a la Roca dels Arcs després de la Tàrrega i la primera que s’atreví amb el pany central de la Paret. Escalada de tall clàssic, cerca el traçat més lògic en un ambient vertical, trobant els punts dèbils i oferint-nos trams de gran bellesa, com l’aèria diagonal de…
Els termes atlètic i continuïtat prenen tot el seu sentit en aquesta fabulosa via, amb un conglomerat de gra gros que ens ofereix totes les preses que podem desitjar per progressar per aquesta descarada línia, guanyant el Cilindre pel seu vessant més arrogant. De dificultat bastant homogènia, amb cap pas especialment més difícil que la…
La Joan Enric Farreny,de tall clàssic i re-equipada l’any 2008, guanya interès a mida que anem sumant llargs, essent el quart i el cinquè els més remarcables, per les grans possibilitats d’escalar-los completament en lliure. El darrer, comú amb la Martinetti, resta pràcticament des-equipat i serà l’unica part de la via on haurem d’emplaçar assegurances…
Just a l’extrem est de la Paret de l’Ós, quan aquesta perd definitivament alçada, trobem l’encertada Quimèrica Laxitud, via esportiva que va cercant la lògica d’aquesta banda de la paret, resseguint fissures i endevinant la millor opció. Totalment equipada amb parabolts i algun burí en bon estat, només haurem de menester 8 cintes exprés. Especialment…
A la dreta de la Normal de la Paret del Pont s’enfila una marcada fissura per on transcorre la via Tascons. Itinerari des-equipat d’una sola tirada, esdevé un terreny de joc perfecte per l’escalada neta, on podrem auto-protegir-nos perfectament a base de friends (més aviat grans) i encastadors. Per acabar d’arrodonir la jugada continuem un…
En poc temps la tranquil·la zona de Rúbies a vist com l’activitat oberturista s’ha disparat, deixant aquesta part de Lo Peladet atapeït d’itineraris. La via Escenas de Matrimonio aprofita l’espai lliure entre la Maduritas Calientes i la Guineu Lliure, donant com a resultat una via de tall clàssic, semi-equipada i dificultat moderada que esdevé un…
Entre el Coll d’Ares i el Congost de Mont-rebei s’estén el quilomètric Serrat de la Corona, amb tot de parets més o menys definides. En un d’aquest espadats (que en Luichy ha batejat com Paret de l’Observatori), escalem la ben trobada Silenci. Ràpida, amb bona roca, a voltes excel·lent, totalment equipada i amb dos llargs…
Segurament la modesta Normal de la Paret del Pont ha estat una de les primeres vies per molts escaladors de ponent. Dues tirades senzilles i amb roca més bona del que pugui deixar entreveure una primera ullada són prou al·licient per repetir aquesta tranquil·la via, que pot servir per completar un dia d’escalada a Sant…
Al marge dels sectors més concorreguts de Sant Llorenç la Paret del Pont resta mig oblidada i passa per discreta a un inevitable segon pla. Tot i així, aquest pany conté un bon grapat de vies més aviat curtes, moltes mig o des-equipades, que intenten amortitzar aquest rocam barreja de conglomerat i calcari d’una qualitat…
A la dreta dels concorreguts Puntals d’Àger trobem el Trident, conjunt de tres esperons característics per on discorre la bonica Josep, Elena i Oriol, petit homenatge als muntanyencs accidentats al Balandrau l’any 2001. La via segueix en tot moment la lògica, evitant una serie de sostrets amb encertades zigazagues que cerquen la debilitat de la…
La soferta Via Normal de l’Esperó Remacha té una variant d’allò més suggerent al segon llarg: es tracta de 25 metres que desplomen lleugerament a la part superior, sempre amb cantell molt generós i amb la firma d’en Jordi Marmolejo, tota una garantia. Una bona opció per combinar amb altres vies dels voltants, on només…
L‘Esperó Remacha és potser un dels panys de paret més aprofitats de Sant Llorenç de Montgai. La Cristian Gutiérrez és una via de caire esportiu, completament equipada, que aprofita avarament l’espai lliure a la dreta de la Via Normal traçant tres llargs de dificultat mitjana. Amb bona roca, ràpida i rapelable esdevé una opció interessant…
Al Barranc Salat, accident que separa la Paret de l’Os de la Paret del Pont, hi trobem el Penyal de Sant Llorenç, una modesta agulla d’una vintena llarga de metres, vertical i amb bona roca, que només veure-la convida a que ens hi enfilem, tant sols pel plaer que comporta. Tres vies ens duen al…
La Camel és la clàssica del sector i la més repetida juntament amb la popular Necronomicon. Poca aproximació, dificultats molt assequibles i passatges engrescadors sobre bona roca generosa en preses de totes mides són motiu suficient per atreure al personal. La via es troba equipada amb parabolts, tot i que un petit joc de tascons…
L‘Esperó Remacha és un dels panys més concorreguts de Sant Llorenç: aproximació inexistent, verticalitat i roca de primera són un bon incentiu. La ruta proposada és una combinació dels dos primers llargs de la Via Normal i el darrer de la Cristian Gutiérrez, aconseguint així un itinerari directe, mantingut i totalment equipat. La via és…
Potser ens trobem davant la via més assequible de la zona gràcies al seu generós equipament. Com la majoria de rutes del sector, aquesta combina bones plaques verticals i inevitables feixes que trenquen la continuïtat. Destaquen per la seva bellesa el segon i el tercer llargs, amb estils d’escalada diferents però amb el denominador comú…
Curt i intens itinerari amb la petja de l’escalda més clàssica i lògica. La via aprofita una magnífica i vertical fissura que ratlla mitja agulla i que ens permet evolucionar amb moviments francs i atlètics fins arribar a la delicadíssima travessa que ens mena a la primera reunió, on haurem de ser extremadament curosos amb…
Hi ha llargs que costen d’oblidar, no per difícils, sinó perquè mentre els fem senzillament ens sentim genials. El tercer llarg de la Pornostar és d’aquesta categoria, on només hi cal el violinista per posar-hi música o les cheerleaders per seguir animant. Franges horitzontals de franques preses, continuïtat i grau amable. Si a això li…
Ens enduem una agradable sorpresa amb aquesta via, que a priori ens semblava menys interessant. Llevat de la primera tirada, peatge inevitable per arribar a les plaques superiors, la resta de la via ens regala una sèrie de trams atlètics i agraïts. Un sorprenent segon llarg sobre placa, un aeri flanqueig al tercer i una…
La “Mar de Núvols” és una bonica via que ens permet de fruir de les immillorables plaques de la Paret de Zaratrustra a un preu molt baix. Només ens caldran 8 cintes per repetir aquest divertit itinerari de caire esportiu, totalment equipat i farcit de preses i cantells generosos on podrem gaudir d’una bona escalada,…